Doncs aquest dissabte, a les 7.00h del matí marxàvem de Prades cap a Calaf a córrer en la segona prova de la Giant Power Bar Marathon. Al marxar de Prades feia un temps terrible, un vent que vam haver de ficar les bicis dins el cotxe per por de que marxessin volant, imagineu-vos el vent que feia!!!
Un cop vam arribar a Calaf, cap a les 8.15, ens vam anara a inscriure i a recollir la samarreta que et donen, o més ben dit, pagues!!! però bé, ja se sap que en aquesta vida tot té un preu!! Un cop a les inscripcions ja vam veure companys de per aquí a Tarragona, com el Xavi Carnicer, el Josep Amill, el Xavi Domenech, tot i que no corria...
Tots els corredors preparats per la sortida.
Així que un cop allà ja només tens ganes de que donin la sortida i començar a cremar gasolina!!! jejej. Abans de la sortida vam anar a calentar una mica, i ens vam encantar, cosa que va fer que sortíssim dels últims, però amb 60 km per endavant ja teníem temps de recuperar, i així va ser. Al sortir només fas que avançar gent poc a poc, fins que et col·loques on et toca. Vam formar durant una bona estoneta un grupet que semblava la copa Tarragona, jeje, ja que anàvem el Josep Amill, el Turón, el meu germà Jordi i jo, doncs durant una bona estona vam anar pedalant junts.
Cap a la meitat del circuit l'Amill i el Turón es van escapar una mica, i ens vam quedar despenjats el meu germà i jo. Cap al quilòmetre 40, el meu germà es començava a despenjar, i jo veient que venia un altre grup per darrere vaig apretar més, cosa que em va fer tornar a agafar el grup de l'Amill i Turón, juntament amb uns quants més, fins que els vaig apretar i els vaig deixar un bon tros per poder arribar a meta amb en Xavier Jornet (Massi) que a l'últim sprint el vaig poder deixar endarrere. El meu germà va arribar poc després, llàstima dels últims 15 quilòmetres, que és on va perdre més temps.
Respecte el circuit, dir que els paisatges estaven força bé, però en aquests casos, és l'últim que mires, ja que no tens temps per distreure't. La dificultat del circuit en quant a trams tècnics era baixa, ja que al començament si que semblava que tindríem bones trialeretes i senders, tot i que després es va transformar gairebé tot amb pista, però he de dir que no estava malament. Així la dificultat venia, més que per els trams tècnics, per els quilòmetres.
L'organització (Ocisport) per part meva va estar força, tot i que cap als quilòmetres finals hi va haver un petit tram on faltava alguna indicació, ja que et podies confondre amb certa facilitat, però si estaves atent, cap problema. Tot el demés podríem dir que molt acceptable!!!
Un cop a meta, una poma, una mica de coca amb xocolata i un parell de gots, carregar el cotxe i cap a Prades a treballar al restaurant, que després de la pallissa damunt la bici, no és fàcil, jejej.
Crònica i Classificacions a BTT Prades
Un cop a meta, una poma, una mica de coca amb xocolata i un parell de gots, carregar el cotxe i cap a Prades a treballar al restaurant, que després de la pallissa damunt la bici, no és fàcil, jejej.
Crònica i Classificacions a BTT Prades
*Fotografies fetes per Bicicat.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada