Aquest diumenge 20 de juny la localitat de Montblanc acollia la 5ª prova de la Copa Tarragona Costa Daurada 2010.
Aquest cop ens queia més a prop de casa que normalment, ja que amb 30' ens plantàvem a Montblanc, així que ens aixequem més tard que de costum i cap a baix.. un cop al lloc, inscripcions, una mica d'escalfament i sortida.. just començar es forma un grupet amb el meu germà, en Marcos, Marrasé petit, Jofre, Victor, Jornet i jo mateix, però a la primera pujada més dura ens quedem el meu germà en Marcos i jo, cap al pas de la segona volta ja m'havien tret uns 15'' però gràcies a que m'atrapa en Xavier Carnicer, em fico a la seva roda i els tornem a pillar, ens quedem el meu germà i jo i una mica per davant en Marcos i en Carni, així fins al finalitzar la 2ª de les 4 voltes que s'havien de donar. Fins aquí les sensacions de cames no eren per tirar coets, però encara anava prou bé..
A partir d'aquí ve la part per oblidar... la vegada que ho he passat més malament damunt la bici, parlant físicament (o millor dit, muscularment) va ser a la Marxa cicloturista de carretera la Pallaresa de l'any 2009, on vaig patir rampes i tirons com mai havia patit... però aquest cop la cosa va ser molt pitjor, i no va ser pas muscularment ni res d'això, va ser mentre anava per un camí de pla just després de passar per meta, quan vaig decidir acabar-me mig gel que tenia guardat al maillot i a continuació una mica d'aigua, passats uns 10 segons em va agafar una cosa súper xunga, com una ansietat, dificultat per respirar, pols més accelerat, mareig, vista borrosa... cosa que em va fer parar de cop i ficar plat petit i pinyó gran i anant a 10 km/h (per no posar peu a terra) fins que em vaig mig recuperar i més o menys podia tornar a veure amb claredat... l'únic que em va passar pel cap va ser plegar de cop i anar a l'ambulància, però al veure que poc a poc m'anava passant vaig decidir acabar, això si, a un ritme que no passava de 140 pulsacions ja que estava rallat per si tornava a passar el mateix, d'aquesta manera em van anar passant corredors, tant de la categoria màster 30 com dels propis èlits... no se el que va ser, crec que pot ser com un tipus de tall de digestió o alguna cosa així... jo que se.. però va ser el pitjor moment de la meva vida damunt la bici, segur!!! un moment per oblidar.
Ara ja he demanat hora per fer una prova d'esforç i el que convingui i espero que no sigui res... avui sortiré a prova a veure que...
Al final vaig acabar en 6ª posició i encara conservo el liderat de la categoria (per això vaig decidir acabar com fos).
Ah, i d'aquí vull donar ànims al Xavier Carncier que va patir una caiguda en un tram de baixada al circuit de Montblanc i s'ha trencat la clavícula, cosa que el deixarà un temps apartat de les competicions. MOLTS ÀNIMS XAVI!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada