Avui, acostumat a no pujar tantes escales en cap dels circuits que he fet a la meva vida, em fan mal les caderes al pujar més escales!!
Respecte el circuit ja no comentaré res més que no s'hagi comentat al blog del BTT PRADES, al igual que la crònica en general i resultats.
Ahir al no tenir graella de sortida per no haver assistit a la primera prova de la Copa Catalana, em va tocar sortir del darrere, però després de fer una bona sortida em vaig col·locar en un bon lloc, juntament amb el Vernet i el Llibert Mill, així anant fent durant les primeres voltes.
Aquí en la zona de dubies que hi havia unes voltes abans de punxar...
Als trams damunt la bici em sentia molt còmode i els recuperava terreny, però al tram de les escales se'm feien eternes!!! perdia tot el que guanyava a la resta del circuit, però bé, anant fent i mantenint fins que a una de les baixades (per no dir trialera), em vaig sortir de la traçada bona i en un intent per retornar la bici cap a la bona traçada, vaig destalonar el pneumàtic de davant... sort que estava a prop de la zona de boxes i gràcies al meu germà que estava d'assistència tècnica, vam poder canviar la roda i a continuar.
En aquest temps vaig perdre alguna posició que després vaig anar recuperant a fondo, tot i que el Vernet i el Llibert ja no els vaig veure més.
Aquí jo (núm. 16) en una de les pujades super dretes que hi havia (que com es pot veure a la foto, molta gent feia a peu) ja després de punxar...
Un cop amb la roda a punt, em vaig encegar per tal de caçar als que m'havien passat, i llavors és quan arriben les errades continues. En primer lloc, en un arbre tombat que s'havia de saltar, al fer-ho damunt la bici, vaig entrar massa ràpid i ja vaig saltar per davant, a continuació, en una corba, entro massa passat i gairebé torno a anar per terra i finalment en un altre tram de baixada, descontrol total i gairebé torno a punxar, així que vaig decidir tranquil·litzar-me i anar pas a pas i ja recuperaria el que podria.. i així va ser, vaig recuperar unes tres posicions i em vaig quedar just per darrere del Mill i en Vernet...
En resum, molt bé en els trams damunt la bici i molt malament en el tram d'escales... això és el que té no sortir mai a córrer a peu ni fer coses d'aquestes... i molt motivat per la pròxima a Matadepera.
8 comentaris:
http://www.cyclingnews.com/races/17th-la-ruta-de-los-conquistadores-sr/stage-2/photos/95293
Bunica foto! esteu x tot arreu xdd
Salutacions Crak!
Ei hola Joan!! doncs no havia vist pas aquesta foto, suposo que deu ser el Milton Ramos, company d'equip d'aquest 2009. Això de que estem per tot arreu si que és ben cert eh!!? jeje.
No res doncs, que vagi molt bé i ens veiem!!!
Mb trasto!!! vas sapiguer frenar abans d'haver de lamentar conseqüències i això és de savis :-) Esperem que a la següent no hi hagin escales... jijiji. La veritat és que les he vist en foto i no fan gaire bona pinta. Ah! em vas dir que em passaries videos, i on són?
I tant que si... és que sinó me'n anava al riu!!! jejje, això ja ho veus, quan la cosa comença a anar una mica descontrolada, ho poses fre o malament..
Doncs això, a veure si a la pròxima no hi han escales d'aquestes tant llargues, pq sinó vaia putada.
Els vídeos quan tingui més bona connexió al poble ja els penjaré.. així com alguna foto més.
No t'impacientis dona. jeje.
Les presses no son bones conselleres, tot i que quan un es troba al damunt de les dues rodes o dins un camp de futbol, la sang bull...i costa raonar.
El cap per damunt del cor, "power without control is nothing", deien a Pirelli.
Salut i ganes vietnamites!
MA
Tens tota la raó del món mikil!!! això és com al futbol et fan una falta i l'àrbitre no la pita, agafes i vas encegat directe al jugador contrari i és quan li faries mal!!! jejeej, llavors t'expulsen, doncs a la bici no t'expulsen però pots acabar la cursa ràpidament.. jejej.
Ja entrenes per les terres Vietnamites o que??
I tant i tant.
Aqui estas parlant amb lo capita dels Saigon Raiders, juguem la lliga internacional de Saigon, i acabem de vindre de jugar un torneig internacional a Manila, Filipines.
Aqui entrenem dimecres i juguem partit oficial cada cap de setmana. Mentrestant, vaig en bici al mercat a comprar fideus i torno amb el Jordi Nam...aixi s'en recordem de valtros.
No hi han escales, en aquest cas.
Salut peluts!
MA
Que vau fer al torneig?? suposo que amb un capità com tu vau guanyar no??!!
Això està bé home!! s'ha de començar a acostumar al Jordi Nam a pujar a la bici, que quan sigui més jabalinot i vingui cap aquí a les nostres terres l'hem de prendre amb bici, jeejje. I escales no en vulguis pas!!! jejej.
Venga mikil!! a cuidar-se!!!
Publica un comentari a l'entrada